Parlem amb Antoni Majó, Director Tècnic de Creu Roja Mataró, sobre l'autoservei solidari que juntament amb Càritas gestionen a Mataró.
Creu Roja i Càritas compartiu en un mateix centre l’entrega d’aliments solidaris. Com va sorgir el projecte i quins reptes vàreu afrontar?
El projecte va sorgir a través de la Taula de Promoció Social i el treball en xarxa entre les entitats socials de Mataró, amb la creació d’un grup de treball per a la millora de la distribució dels aliments a la ciutat. Érem tres entitats més l’Ajuntament, i al posar en comú les accions que fèiem i les dificultats que teníem, vàrem veure que eren compartides i que podíem millorar la gestió dels projectes.
Quin ha estat el rol dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró?
El rol de la Administració local sempre a estat d’acompanyament i recolzament a les decisions que preníem les tres entitats, fins i tot quant la tercera entitat va decidir retirar-se del programa d’aliments ja que no veia la possibilitat de compartir tots el mateix mecanisme de prescripció, quantitats d’aliments,... etc. L’Ajuntament va seguir amb l’aposta de compartir espais i recursos que havíem fet les dues entitats: Càritas i Creu Roja.
Què va suposar el canvi de model de lots a autoservei?
Per a les entitats va suposar un creixement personal dels seus voluntaris, ja que veien l’apoderament de les famílies en poder decidir sobre els productes que rebien, cosa que no era possible amb l’anterior model de repartiment.
Per als usuaris va comportar una dignificació que tots teníem clar que s’hagués hagut de produir ja feia temps: poder optar als aliments que formaven part de la seva dieta en comptes d’endur-se un lot que no obririen fins arribar a casa.
Quins avantatges us aporta el fet d’utilitzar eQuàliment en el vostre projecte?
A nosaltres ens aporta molt: l’avantatge de tenir l’estoc controlat, la facilitat de gestió de la confidencialitat de les dades ja que al ser online no s’han de traslladar papers amunt i avall, la simplicitat de gestió de les diferents prescripcions, la distribució de punts, el control per cada tipus de família, etc...
Ens ajuda molt el fet de poder fer propostes de millora així com la incorporació dels canvis del FEAD (Fons Europeu d’Ajuda a les persones necessitades) i d’altres finançadors. El repte que tenim junts en aquest moment son les mesures d’acompanyament, pel que n’estic segur que trobarem solucions conjuntes.
De quina manera incidiu en la recuperació d’aliments del malbaratament alimentari?
El fet d’estar juntes les entitats en un mateix espai fa que compartim també els productes, això vol dir que si arriba un producte amb una vida útil curta se’n beneficien tots els usuaris del programa, sigui quin sigui el derivador, Caritas, Creu Roja o l’Ajuntament.
Recomanaries a altres entitats de seguir un procés d’agrupació com el que heu fet a Mataró? Quins arguments utilitzaries?
Compartir és créixer, i creixen les persones voluntàries, els usuaris i les entitats. Però el més important és veure com surten els usuaris amb el convenciment de que han fet la compra al super, i no que estan rebent un lot de beneficència.
Com veus el futur de la distribució d’aliments solidaris?
Sens dubte amb el projecte de l’Entorn hem guanyat tots molt. El futur hauria de passar per desaparèixer, però això es una utopia. Hem de seguir treballant per l’apoderament de les persones que atenem i tractar-les com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres si també hagéssim de ser atesos en cas de necessitat.
Quin paper creus que la targeta moneder, que properament incorporarà també eQuàliment, tindrà en escenari actual de distribució d’aliments solidaris?
No és un projecte que conegui, de manera que no podria fer molts comentaris al respecte. Tot i així, ben vinguts siguin tots els projectes que comportin la dignificació de les persones usuàries.
.jpg "Imatge de complement")