eQuàliment

#[eBDLocale.literal(navegacio)]

Menú principal

dissabte 23/11/2024

Patrici Hernández

MARÇ 2016

Parlem amb Patrici Hernández, Cap dels Serveis Socials Bàsics de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, sobre la realitat actual de la distribució d'aliments solidaris a la ciutat i els reptes que planteja.

Quina dimensió té avui a la ciutat de Barcelona la distribució d’Aliments Solidaris?

Amb les darreres dades de què disposem, referides a 2015, estaríem parlant d’unes 50.000 persones a la ciutat de Barcelona aproximadament que reben aliments a través d’entitats d’iniciativa social. D’altra banda, tot i que es fa difícil poder estimar el volum d’entitats que actuen com a centres d’entrega i distribució, potser ens podríem aproximar a les 200. És clar que bàsicament aquestes dades contemplen el que recullen les dues grans entitats distribuïdores de segon nivell (Banc dels Aliments i Creu Roja), que fan la funció de proveïdores a les entitats més petites i d’abast més territorialitzat. Però coneixem de l’existència d’altres iniciatives que actuen en el mateix sentit i de les que no en disposem de tota la informació.

Cal puntualitzar altrament per fer una correcta lectura d’aquestes xifres, que el fet de la capitalitat i la centralitat en recursos i serveis de la ciutat de Barcelona, especialment en relació a la seva àrea metropolitana, actua amb un efecte d’atracció per part de persones d’altres municipis. Hi ha entitats que ens han manifestat que atenen i distribueixen aliments a persones, fins i tot d’altres comarques i províncies de Catalunya.

Quins models de funcionament conviuen actualment en el conjunt de la ciutat pel que fa a la distribució d’aliments?

Actualment, i pel que fa a models de funcionament, que al seu torn comporten tipologies específiques d’entitats i criteris i sistemes diferenciats en quant a organització, objectius i finalitats, a grans trets podem afirmar que existeixen a Barcelona tres formules en aquest àmbit. La modalitat prevalent i principal és la que anomenem de repartiment als locals o seus d’entitats d’iniciativa social (i molt especialment d’entitats religioses), bé amb el sistema més clàssic de lots o amb el més novedós i dignificador de punts. Es tracta del model més estès i que està evolucionant cap a unes formes que defugen l’estigmatització de les situacions de pobresa i exclusió, com pot ser el format de “supermercat solidari”.

Una segona modalitat que encara es manté a la ciutat, tot i que força focalitzada en determinades localitzacions, és la de repartiment a la via pública. En aquest sentit, cal dir que la gran majoria d’entitats socials i l’Ajuntament considerem que es tracta d’una mala praxi que caldria tendir a fer desaparèixer per múltiples raons que no entraré a detallar.

Finalment, i a l’altre pol oposat al d’aquesta segona modalitat, comencem a detectar i estan apareixent noves formules i modalitats d’abordatge de la cobertura de les necessitats bàsiques alimentàries, en forma d’iniciatives i projectes innovadors, principalment d’arrel comunitària, que cerquen anar més enllà de la pura distribució d’aliments, i intenten treballar per l’empoderament de les persones i per una lògica de garantia de drets bàsics. En aquesta línia propostes del tipus horts urbans, cooperatives de consum o menjadors col·lectius comencen a marcar una tendència d’un camí que caldria anar eixamplant i explorant progressivament.

Com i amb quins criteris col·labora l’IMSS amb les entitats distribuïdores d’aliments de la ciutat?

Des de l’IMSS col·laborem amb les entitats distribuïdores d’aliments a tres nivells. En primer lloc, des del vessant tècnic en tot el que té a veure en la definició de models, de criteris, circuïts i sistemes en l’abordatge d’aquesta realitat. Fruit d’això, va néixer ja fa més de 3 anys la definició i l’aposta clara pel que anomenem “Model d’agrupació d’entitats” que bàsicament cerca la major optimització de recursos, una major eficiència i eficàcia, i el desplegament d’una modalitat de distribució que garanteix la dignificació en la prestació del servei.

Un segon aspecte amb el que col·laborem amb les entitats és l’econòmic i financer. En aquest sentit, tenim establerts convenis de col·laboració amb una important dotació econòmica, tant amb les entitats de segon nivell (Banc dels Aliments i Creu Roja), com amb aquelles que s’acullen al model d’agrupació d’entitats i d’altres, de cara a contribuir a la seva sostenibilitat econòmica i logística.

Finalment, i no menys important, hem fet una aposta clara per la implementació d’una eina tecnològica de suport en la prescripció d’aquest tipus de servei i en la seva gestió, que no és una altra que eQuàliment, i que ens agradaria anar estenent progressivament a tota la ciutat.

A quins perfils de famílies prescriviu el servei d’aliments? Com ha evolucionat en els darrers anys?

El servei de distribució d’aliments es prescriu a persones i/o col·lectius en situació de pobresa i/o exclusió social, majors de 18 anys o emancipat/da legalment, i residents, que viuen o es troben a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un recurs complementari del conjunt de recursos del sistema de cobertura de necessitats alimentaries que tenen a l’abast els/les professionals dels Serveis Socials Bàsics per donar resposta a les situacions de necessitat de les persones que atenem. Aquest és, doncs, un recurs que permet complementar les economies familiars, però que no cobreix la totalitat de les seves necessitats d’alimentació.

Per tal d’assolir aquest objectiu, els serveis socials disposen d’altres serveis continuats i diaris que ho garanteixen en gran mesura

- xarxa de menjadors socials públics i concertats

- serveis d àpats a domicili

- servei d’àpats en companyia

- suport econòmic d’inclusió en concepte d’alimentació

Aquest servei s’ha d’entendre com a complementari i temporal.

Des dels Serveis Socials Bàsics s’atenen totes les demandes de les persones que refereixen una necessitat d’ajut en alimentació.

L’evolució dels darrers anys del servei d’aliments ha incorporat el sistema d’agrupació d’entitats i millorat la distribució mitjançant un sistema informatitzat, facilitant la comunicació entre els centres de serveis socials i els centres d’entrega, l’accés de les persones usuàries i l’atenció a les urgències i ha permès als centres d’entrega ordenar amb facilitat l’estoc disponible i per tant atendre a més famílies. Donant pas amb tot l’esmentat a dignificar el sistema d’entrega, evitant cues i permetent escollir els aliments de consum al crear un sistema d’emmagatzematge i tria a disposició de la persona usuària.

Actualment hi ha cinc projectes a la ciutat de Barcelona als que l’IMSS ha facilitat la utilització d’eQuàliment per a la gestió de la distribució d’aliments solidaris. Quins avantatges us ha aportat eQuàliment?

Efectivament en el moment present, a la ciutat de Barcelona el sistema de gestió de distribució d’aliments amb l’ús d’eQualiment està implantat en 5 Centres de distribució o DISA, de 3 districtes (2 a Nou Barris, 2 a l’Eixample i 1 a Sant Andreu).

Sota el meu punt de vista els beneficis més importants i els avantatges principals d’aquest desplegament han estat d’una banda per a les famílies receptores, pel que implica d’una atenció més acurada i personalitzada, alhora que més digna; i per la gestió i el sistema de distribució en general per part de les entitats perquè els simplifica i ordena molt millor la seva tasca.

Quin paper pot tenir, substitutori o complementari, el model de targes moneder que també pot gestionar eQuàliment?

Sota el meu punt de vista, aquest model el que ha d’aportar és un avenç més decidit cap a la dignificació i la normalització en la prestació del servei, i en aquest sentit, si en el moment actual pot considerar-se complementari, espero que en un futur no massa llunyà esdevingui un model prevalent en aquest àmbit.

Què hauríem de fer els diferents agents per millorar la distribució d’aliments solidaris en el futur?

Com ja he apuntat anteriorment, considero fonamental el fet d’explorar i desenvolupar noves iniciatives, estratègies i formules que vagin en la línia de l’empoderament i l’autonomia de les persones en el seu procés de superar situacions d’exclusió social. Cal trencar molt especialment dinàmiques que el que propicien és el manteniment i perpetuació de situacions de vulnerabilitat social, i ens hem d’acostar progressivament a polítiques i actuacions que vetllin per la garantia de drets bàsics.

Tot i amb això, encara seguirà sent necessària la convivència de diferents models d’intervenció en aquest àmbit, i per això s’han de potenciar aquelles actuacions que posin l’accent i es centrin tant en la dignificació en la prestació del servei a les persones que el necessitin, com les millores en l’eficàcia, l’eficiència i una millor gestió i aprofitament dels recursos disponibles.