GENER 2016
Conversem amb Anna Rufí, Directora Tècnica de Serveis Socials al Consell Comarcal d'Osona, que acumula una llarga experiència en la planificació, gestió i avaluació de l’àrea de serveis socials i en la coordinació de la xarxa de Serveis socials a nivell comarcal.
Quins canvis s’han produït a la comarca durant aquests anys de crisi en la demanda que les persones en risc d’exclusió fan als serveis socials?
Els ajuts més demanats són per subministraments de la llar (més del 50%) i en segon lloc ajuts relacionats amb la infància (llibres, menjador escolar, extra-escolars, bolquers,... i habitatge).
Les persones que arriben a serveis socials fruit d’haver-se quedat sense feina i mitjans per accedir al més bàsic i que a més han esgotat els estalvis, es troben amb que la xarxa familiar i el suport del seu entorn ja no pot fer més. Aquest perfil de persones, a part d’ajuts puntuals, si no se’ls pot oferir qualitat d’atenció desapareixen del servei. I entenent per qualitat, un bona escolta, orientació i recursos d’acompanyament que els siguin útils i els ajudin a contenir o sortir de la situació.
Hi ha el perfil més estructural. Aquests per treballar ho tenen més complicat que abans de la crisi i necessiten programes molt específics d’acompanyament.
Serveis socials no té la solució per al col•lectiu de persones que l’únic problema que tenen és falta de feina i manca d’ingressos. És un problema de polítiques socials (renda bàsica, facilitar accés a recursos bàsics de subsidència i si tenen fills facilitar econòmicament tot el que comporta despeses escolars, lleure,..). Amb aquest col•lectiu des de serveis socials es pot treballar contenció emocional, grups de suport i connectar a totes aquestes famílies a recursos que els puguin ajudar a contenir millor la situació personal i a no caure en el desànim i desesperació.
Quina ha estat l’evolució i la situació actual de la demanda d’aliments a Osona?
Al Consell Comarcal d’Osona heu implantat el sistema eQuàliment de gestió d’aliments solidaris, quins són els principals beneficis que aporta?
eQuàliment està tenint els resultats esperats? Quines són les principals barreres amb les que us trobeu per aconseguir una bona implantació?
Com definiries el moment actual pel que passa la gestió i distribució d’aliments solidaris a Osona?
Com creus que evolucionarà l’actual model de distribució d’aliments solidaris?
QLa qüestió dels aliments és una de les incoherències d’aquesta societat: hi ha més menjar en circulació del què es necessita. El principal problema és la distribució del sobrant, dates de caducitat, productes que no compleixen el cànon de la marca, dilemes ètics,...
La realitat és que els productes sobrants ho són perquè no es poden posar a la venda, estan a punt de caducar i no s’han venut, o no tenen bona aparença. Però aquests productes són aptes pel consum.
Fer cadenes low cost d’accés universal? Supermercats autogestionats per persones sense recursos i que de passada es pogués treballar habilitats per la inserció laboral? Reconvertir la distribució d’aquests excedents que en lloc de voluntaris es faci d’una mera més professionalitzada i es puguin crear llocs de treball i que els voluntaris fossin un suport?
Penso que segur que hi ha una manera més lògica i coherent de fer arribar aquest excedent a les famílies sense recursos, i que no calgui fer cues ni anar-hi amb targetes de racionament com si fos la post-guerra, tenint en compte que es distribueix un bé sobrant que sinó acaba els abocadors.Quins serien els principals reptes de futur dels serveis socials municipals en la gestió d’aliments solidaris? I des d’una perspectiva general? Quin rol pot jugar eQuàliment?